El
triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats va precipitar el 14
d'Abril de 1931 la proclamació de la República.
Immediatament després de l’exili de Alfons
XIII, es va formar un Govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora i
format per republicans d'esquerra i dreta, socialistes i nacionalistes. El
govern havia de dirigir el país fins que unes noves Corts Constituents donessin
forma al nou règim.
Al
juny de 1931, van tenir lloc les eleccions a Corts Constituents en un ambient
de relativa tranquil·litat. Les urnes van donar una clara majoria de la
coalició republicanosocialista. La nova Constitució, aprovada el desembre de
1931, va reflectir les idees d’aquesta coalició, les qual eren sobirania
popular, sufragi universal masculí i
femení, extensa declaració de drets i llibertats i poders de l’estat (judicial,
executiu i legislatiu), s’estableix també el dret a les regions d’establir estatuts
d’autonomia i es separa l’Església de l’Estat.
Després
d'aprovar-se la Constitució, es va iniciar un nou període amb un govern
presidit per Manuel Azaña i format per republicans d'esquerra i socialistes.
La
dreta tradicional va quedar desorganitzada després de la proclamació de la
República en els primers mesos del nou règim. L'oposició conservadora va quedar
restringida a les Associacions Patronals com la Unió Econòmica Nacional i el
Partit Radical de Lerroux.
La
Confederació Nacional del Treball (CNT), amb més d'un milió d'afiliats, va
seguir la línia extremista marcada pels militants de la Federació Anarquistes
Ibèrica (FAI).
Al
novembre de 1933 es van convocar noves eleccions on la dreta s’havia
reorganitzat i es van presentar 3 nous grups als comicis: la CEDA, Renovación
Española i Falange Española.
Mentre
l'esquerra es va presentar fragmentada en múltiples grups i els anarquistes van
cridar a l'abstenció.
Finalment
les eleccions van donar la victòria dels grups conservadors: Partit Republicà
Radical i la CEDA.
Els
missatges electorals es van radicalitzar durant la crida del poble espanyol a
les urnes el 1933, com s’observa amb el cartell de la CEDA, amb el qual va
triomfar en les eleccions de novembre de 1933, en què va formar coalició amb
Renovación espanyola, tradicionalistes, agraris i, en alguns districtes, amb
els radicals i els republicans conservadors. Però els seus 110 actes, encara
que feien de la minoria cedista la més nombrosa de la càmera, no la capacitaven
per governar per si sola o en unió amb els seus aliats més pròxims, i fins a
octubre de 1934 es va conformar amb prestar el seu suport condicionat a
gabinets radicals (Lerroux, Samper), sense participar-hi. A través d'aquests
gabinets va començar la CEDA a portar a la pràctica el seu programa
revisionista.
Durant
el bienni radical Espanya es va polaritzar entre les dretes i les esquerres, on
les constituïen els següents partits:
Per
les dretes trobem, la CEDA de Gil Robles, Renovación Española dirigida per
Calvo Sotelo i Falange Española de José Antonio Primo de Rivera, que es va
fusionar amb la JONS de Ledesma al 1934 amb el qual quedava constituït el nucli polític de la ideologia feixista.
Per
part de les esquerres, agrupava partits com, Izquierda republicana de Manuel
Azaña, el PSOE , el major partit obrer dirigit per un grup de líders enfrontats
de tant en quant, el PCE, que buscava una aliança d’esquerres contra el
feixisme, la CNT, que seguia lligada a acción revolucionaria i finalment
Esquerra republicana de Catalunya dirigida per Lluís Companys.
La
creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres
ministres de la CEDA al govern l'octubre de 1934. Aquesta remodelació del
govern va ser interpretada per l'esquerra com l'anunci del triomf imminent del
feixisme al nostre país. La cada vegada més radicalitzada esquerra, PSOE, UGT,
CNT, PCE, va cridar a la vaga general contra el govern, on va fracassar a
Madrid.
A
partir d’aquest fet, es veia que clarament les diferències entre el Partit
Radical i la cada vegada més extremista CEDEIXI eren evidents. Un exemple de
l'orientació de la CEDA van ser els nomenaments que va fer Gil Robles, com a
nou ministre de Defensa. La crisi definitiva va arribar amb un escàndol de
corrupció, l'escàndol del Estraperlo, que va afectar a alts càrrecs
governamentals. Lerroux i el Partit Radical van caure en un descrèdit total.
L'aparició de nous escàndols va precipitar la fi de la legislatura i la
convocatòria de noves eleccions a Corts al febrer de 1936.
A
les eleccions del 36 es van presentar: el Front Popular, pacte electoral signat
al gener de 1936 per Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM (Partit Obrer d'Unificació
Marxista) i Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest pacte agrupava a totes
les esquerres. La CNT, amb molts presos a la presó, no va demanar l'abstenció i
va donar suport de forma tàcita a la coalició d'esquerres.
La
coalició dels grups de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, va
acudir amb un programa basat en la por a la revolució social. La Falange i el
PNV es van presentar pel seu compte.
La
imatge situada a la part superior correspon a un dels cartells electorals del
Front Popular, on els diferents partits aglutinats dins del Front Popular es
van aliar per demanar el vot per aquesta formació i aconseguir fer fora de
manera democràtica a la dreta del poder. El cartell electoral del partit
comunista encoratjava el vot de la dona jove, mare de família, de les classes
populars. Era un vot que contrarestaria les forces reaccionaries que
representava al clericalisme i al capitalisme. En el cartell s’observa la
col·locació de les forces polítiques integrades en el Front Popular, amb els
republicans en un segon pla, i amb els socialistes per darrere els comunistes.
La
segona imatge que també correspon a un dels cartells electorals del Front
Popular es centra principalment en la amnistia dels presos de la revolució de
1934, 30.000 detinguts, entre ells Companys, Azaña, que no havia donat suport
l'aixecament, i els principals dirigents del PSOE com Prieto o Largo Caballero,
i en el processament de tots els culpables d’ actes de violència al reprimir
els atemptats polítics. També es demanava ( tot i que no queda explícitament
mostrat al cartell de propaganda) la reposició en els seus llocs de tots els
treballadors i empleats públics acomiadats per causes polítiques i compensació
plena de totes les pèrdues sofertes per ells, i la reforma del Tribunal de
Garanties Constitucionals per excloure la influència conservadora;
La
imatge següent fa referència al cartell de propaganda electoral de la CEDA per
les eleccions de 1936 i com s’observa amb la cara del seu màxim dirigent, Gil Robles,
el qual va llançar una agressiva campanya electoral presentant-se com l'última
i única alternativa de defensa davant una inevitable revolució bolxevic. La
seva fotografia de la seva cara mirava de manera reptadora des dels cartells
situats a la Puerta del Sol madrilenya.
Dins d'aquesta coalició dretana va quedar fora
la Falange perquè no hi va haver entesa entre José Antonio Primer de Rivera i
Gil Robles. Aquest fet, de relativa poca importància, marcaria el
desenvolupament posterior de la guerra civil.
La
victòria finalment va ser per al Front Popular, que va basar el seu triomf a
les ciutats i les províncies del sud i la perifèria. Mentre, la dreta va
triomfar en el nord i l'interior del país.
Després
de les eleccions, Manuel Azaña va ser anomenat President de la República.
Mentre, l'ambient social era cada vegada més tens. L'esquerra obrera havia
optat per una postura clarament revolucionària i la dreta buscava de forma
evident la fi del sistema democràtic. No obstant això, la negativa del Partit
Socialista, dividit en diverses tendències, va dur que es formés un govern
presidit per Casessis Quiroga i format exclusivament per republicans
d'esquerra, sense la participació del PSOE. Així, el nou govern naixia afeblit.
El
govern de Casares Quiroga, que no havia decidit prendre mesures tot i les
contínues advertències de les organitzacions obreres, va veure com el 17 de
juliol de 1936 el exèrcit del Marroc iniciava la rebel·lió contra el govern de
la República. El triomf parcial del cop va desencadenar la guerra civil.
A continuació es mostra un vídeo corresponent a les eleccions del 1936:
A continuació es mostra un vídeo corresponent a les eleccions del 1936:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada