El partit únic durant el franquisme. Les “famílies políticas”

El general Franco, un cop designat Jefe del Gobierno del Estado español, va procedir a reorganitzar Falange Espanyola  Tradicionalista de les  JONS, coneguda com a Movimiento Nacional (Decret d'Unificació, 1937), la principal formació de caràcter feixista espanyola, despullant del seu contingut revolucionari, el que va provocar l'oposició d'alguns dels seus més significats líders, cas de Manuel Hedilla, que van ser represaliats. El model de partit únic del feixisme italià i del nacional-socialisme alemany s'imposava a l'Espanya franquista.

No obstant això, dins del règim, sota una completa subordinació al Cabdill, va haver diferents famílies polítiques, és a dir, grups amb diversa sensibilitat política que van tractar d'influir en les decisions preses per Franco: Els falangistes, La Falange no tenia res a veure amb el petit grup feixista creat per Jose Antonio. Ara els falangistes es trobaven integrats en el partit únic sota el lideratge absolut de Franco. La seva principal funció va ser el control de la vida social i econòmica del país a través de diverses institucions del règim: el Front de Joventuts, la Secció Femenina, i l'Organització Sindical. La Falange va jugar un rol important en els primers moments de la dictadura. Després de la derrota de les potències feixistes de l'Eix el 1945 va passar a tenir un paper més secundari;

Els militars, Els militars van tenir prestigi i poder polític, però van estar completament subordinats a Franco. Algun dels més importants col·laboradors del dictador, com Carrero Blanco, van ser militars;

Els catòlics, molts dirigents de la dictadura van procedir d'institucions religioses com l'Opus Dei. Després del Concili Vaticà II va haver-hi distanciament entre la dictadura i part de l'Església.;

Monàrquics, Després del final de la guerra, els carlins van jugar un paper secundari, desapareixent com a força política rellevant. Tot i que Franco es va negar a cedir la prefectura de l'estat a Don Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII i pare de Joan Carles I, molts monàrquics van col·laborar amb la dictadura, especialment en els primers anys del règim. A la pràctica, totes aquestes famílies van tenir un paper secundari Franco sempre va impedir que algú acaparés massa poder i va buscar un equilibri que garantís el seu poder omnímode.

A la imatge observem un cartell referent al partit únic creat per Franco de la FET de la JONS, on es mostra a un home vestit amb l’uniforme falangista, característic per la camisa blau fosc de la Falange, i amb la boina vermella característica dels requetés. De fons es veu la bandera de la FET De la JONS, formada per les fletxes i el jou referent als simbols falangistes i el fons de la bandera està formada per tres franges verticals (vermella, negra i vermella), els mateixos colors de la bandera de la CNT anarquista, juntament amb la UGT, un dels dos sindicats obrers majoritaris d'aquella època. L’home del cartell possiblement està tocant l’himne de la FET de la JONS, el qual correspon al principal himne del partit,  Cara al Sol.