La
revolució política de les dues zones, la republicana i la nacional, durant la
guerra civil va ser molt rellevant per a Espanya. Pel que fa a la zona
republicana, en setembre de 1936 es va establir un govern d'unitat, presidit
pel socialista Largo Caballero i amb ministres del PSOE, PCE, Esquerra
Republicana i grups nacionalistes bascos i catalans.
En
la zona republicana es van enfrontar bàsicament dos models. D'una banda, la
CNT-FAI i POUM que van emprendre la immediata col·lectivització de terres i
fàbriques. El seu lema era "Revolució i guerra al mateix temps". La
seva zona d'hegemonia va ser Catalunya, Aragó i València. D'altra banda, el
PSOE i el PCE van intentar restaurar l'ordre i centralitzar la presa de decisions
en el govern, respectant la petita i mitjana propietat. El seu lema era
"Primer la guerra i després la revolució".
A
la imatge de la part superior, observem que correspon a un dels cartells de la CNT
FAI, on visualitzem, sobre fons vermell i negre de la bandera de la CNT-FAI, el
camperol segador dels sembrats es desdobla en milicià combatent, fent efectiva
la consigna "Treballa i lluita per la Revolució". La col·lectivització
agrària anarquista va afectar fonamentalment a les zones d'Aragó ocupada pels
cenetistes. Probablement van ser col·lectivitzades més del 75% de les terres
d'aquesta zona, sobrepassant el nombre de col·lectivitats llibertàries de unes
dues-centes setanta-cinc, afectant a una població d'unes 150.000 persones. La
major part de les col·lectivitats van néixer en els tres primers mesos de la
guerra, després del pas de la Columna Durruti i de les milícies anarquistes.
Els confederals es encapritxar amb aquest experiment social agrari, en què van
veure un pas endavant cap al Comunisme Llibertari.
A la
segona imatge, que també correspon a un cartell de la CNT FAI, aquest partit crida
a la Resistència en la lluita de la Guerra civil espanyola contra el feixisme,
representat en el cartell com una arpa ensangonada que vessa la seva crueltat
sobre la seva pàtria.
La imatge següent representa un cartell del POUM, que apostava per la socialització i municipalització de la terra, amb explotació col·lectiva. No s’havia de pensar en una propietat privada. S’hi observa un pagès fornit, alçant el puny. Un senyor amb la cara plena de solcs infligits per les inclemències del temps i per les males passades de la vida, on podem concretar un veritat absoluta que no està explicita en el cartell, la qual és: qui genera riquesa en aquesta societat, és l’obrer amb la seva suor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada